Vés al contingut

Alfabet phags-pa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet phags-pa
Tipussistema d'escriptura construït, Mongolian writing system (en) Tradueix, alfabet i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüesxinès, mongol, persa, sànscrit, tibetà i uigur Modifica el valor a Wikidata
CreadorPakpa Lodro Gyeltsen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1249 Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet tibetà Modifica el valor a Wikidata
EpònimPakpa Lodro Gyeltsen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Phag Modifica el valor a Wikidata (331 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textvertical d'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+A840-A87F Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet phags-pa[1] (mongol: дөрвөлжин үсэг, ‘escriptura quadrada’) és un alfabet dissenyat pel monjo tibetà i Preceptor Estatal (més tard Preceptor imperial) Drogön Chögyal Phagpa per a Kublai Khan, el fundador de la dinastia Yuan, com a escriptura unificada per les llengües escrites dins del Yuan. L'ús real d'aquesta escriptura es limita aproximadament a uns cent anys, durant la dinastia Yuan Mongol, i va caure en desús amb l'adveniment de la dinastia Ming. La documentació del seu ús proporciona pistes sobre els canvis en les varietats de xinès, les llengües tibètiques, Mongol i altres llengües veïnes durant l'era Yuan.

Història

[modifica]

L'alfabet mongol basat en l'uigur no era gaire adequat per representar el Mongol medieval, i era impracticable estendre'l a una llengua amb una fonologia molt diferent com el xinès. Per això, durant la dinastia Yuan (circa 1269), Kublai Khan va demanar a Phags-pa que dissenyés un alfabet nou per ser utilitzat a tot l'imperi. Phags-pa va ampliar el seu alfabet tibetà nadiu, que és una escriptura bràmica, per tal d'incloure el mongol i el xinès, evidentment el mandarí de les planes centrals.[2] Les 38 lletres que en van resultar han estat conegudes amb diversos noms descriptius, com "escriptura quadrada" per la seva forma, però avui es coneix principalment com el alfabet Phags-pa.

Malgrat el seu origen, s'escrivia en direcció vertical, de dalt a baix, com les escriptures mongols anteriors. No va tenir gaire acceptació, i no va ser una escriptura popular, fins i tot entre la mateixa elit mongol, tot i que va ser utilitzat com a escriptura oficial de la dinastia Yuan fins a principis de la dècada de 1350, quan va començar la Revolta dels turbants vermells.[3] Posteriorment, es va utilitzar principalment com a transcripció fonètica dels caràcters xinesos per als mongols que aprenien aquella llengua. També fou utilitzat en el segle XX com a escriptura en les monedes tibetanes, com a escriptura de segell des de l'edat mitjana fins al segle XX i en inscripcions a les portes d'entrada de monestirs tibetans.

Formes

[modifica]
Un edicte imperial en alfabet phags-pa
Alfabet phags-pa, amb les consonants ordenades segons la fonologia xinesa. A l'esquerra hi ha les vocals i les consonants medials.

A dalt: Transcripció aproximada en xinès medieval. (Els fonemes entre parèntesis no existeixen en xinès.)
Segon: Forma estàndard de les lletres.
Tercer: Formes en l'escriptura de segell. (Algunes lletres, entre guions, són iguals que la lletra precedent.)

A baix: Les formes "Tibetanes". (Moltes lletres tenen formes alternatives, separades amb un punt volat •)

A diferència de l'escriptura tibetana ancestral, totes les lletres phags-pa s'escriuen en ordre temporal (és a dir, /CV/ s'escriu en l'ordre C–V per a totes les vocals) i en línia (per tant, les vocals no són diacrítics). Tanmateix, les lletres de vocals tenen formes inicials distintes, i una /a/ curta no s'escriu excepte inicialment, de manera que el Phags-pa constitueix una transició entre un abugida i un alfabet real. Les lletres de les síl·labes en Phags-pa s'escriuen de manera enllaçada de manera que formen blocs sil·làbics.

L'alfabet phags-pa va prendre formes gràfiques diverses. La forma estàndard (a la part superior, a la dreta) es disposava en blocs regulars, però una forma "tibetana" (a la part inferior) tenia una forma encara més geometritzada, amb unes línies gairebé rectes ortogonals i angles rectes. Una forma d'escriptura de segell (Xinès 蒙古篆字 měnggǔ zhuànzì "escriptura de segell mongol"), usada en segells imperials i similars, era més elaborar, amb línies sinusoidals quadrades i espirals.

Tal com està documentat a Corea, el hangul es va crear basant-se en una "antiga escriptura de segell" (古篆字), la qual podria ser l'alfabet phags-pa, segons afirma Gary Ledyard, i seria una referència al seu nom xinès "蒙古篆字" (měnggǔ zhuànzì). Tanmateix, és la forma estàndard més senzilla de Phags-pa que tñe més semblança gràfica amb el hangul.

Lletres

[modifica]

Al quadre següent es mostren les inicials de l'alfabet phags-pa tal com es presenten en el Menggu Ziyun, ordenades segons la tradició filològica xinesa de les 36 inicials.

36 inicials en Menggu Ziyun
Núm. Nom Transcripció fonètica Lletra phags-pa Inicial pags-pa Notes
1 jiàn * [k] g-
2 * [kʰ] kh-
3 qún * [ɡ] k-
4 * [ŋ] ng-
5 duān * [t] d-
6 tòu * [tʰ] th-
7 dìng * [d] t-
8 * [n] n-
9 zhī * [ʈ] j-
10 chè * [ʈʰ] ch-
11 chéng * [ɖ] c-
12 niáng * [ɳ] ny-
13 bāng * [p] b-
14 pāng * [pʰ] ph-
15 bìng * [b] p-
16 míng * [m] m-
17 fēi * [p̪] f- Forma normal de la lletra fa
18 * [p̪ʰ] f¹- Forma de variant de la lletra fa
19 fèng * [b̪] f- Forma normal de la lletra fa
20 wēi * [ɱ] w- lletra wa representa [v]
21 jīng * [ts] dz-
22 qīng * [tsʰ] tsh-
23 cóng * [dz] ts-
24 xīn * [s] s-
25 xié * [z] z-
26 zhào * [tɕ] j-
27 穿 chuān * [tɕʰ] ch-
28 chuáng * [dʑ] c-
29 shěn * [ɕ] sh¹- Forma de variant de la lletra sha
30 chán * [ʑ] sh- Forma normal de la lletra sha
31 xiǎo * [x] h- Forma normal de la lletra ha
32 xiá * [ɣ] x-
h¹- Forma de variant de la lletra ha
33 yǐng * [ʔ] '- glottal Aturada
y- Forma normal de la lletra ya
34 * [j] - null Inicial
y¹- Forma de variant de la lletra ya
35 lái * [l] l-
36 * [ɲ] zh-

Unicode

[modifica]

'L'alfabet phags-pa va ser afegit a l'Unicode Estàndard el juliol de 2006 amb la publicació de la versió 5.0.

El bloc Unicode per al phags-pa és U+A840–U+A877:

Phags-pa[1][2]



Official Unicode Consortium code chart (PDF)
  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
U+A84x
U+A85x
U+A86x
U+A87x
Notes
1.^ As of Unicode version 12.0
2.^ Grey areas indicate non-assigned code points

U+A856 ꡖ PHAGS-PA LETTER SMALL A és transliterat utilitzant U+A78F latin letter sinological dot de l'Unicode llatí Estès-D bloc.[4]

Referències

[modifica]
  1. ʼPhags-pa script: Plantilla:Phagspa mongxol tshi, "Mongolian script"; mongol: дөрвөлжин үсэг, dörvöljin üseg, "square script";
  2. 何大安. Còpia arxivada. ISBN 978-957-671-936-3 [Consulta: 5 abril 2019].  Arxivat 2013-05-16 a Wayback Machine.
  3. Noms estranys de Déu: La Traducció Missionera del Nom Diví i les Respostes xineses a Matteo Ricci "Shangti" en Tardà Ming Xina, 1583-1644, per Sangkeun Kim, p139
  4. West, Andrew. «L2/09-031R: Proposal to encode a Middle Dot letter for Phags-pa transliteration», 04-04-2009.

Bibliografia

[modifica]
  • Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-pa Chinese. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2006. ISBN 978-0-8248-3000-7. 
  • Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-Pa Chinese. University of Hawaii Press, 2007. ISBN 0824830008 [Consulta: 24 abril 2014]. 
  • Denlinger, Paul. B.. Chinese in Hp'ags-pa Script [Consulta: 24 abril 2014]. 
  • Everding, Karl-Heinz. Herrscherurkunden aus der Zeit des mongolischen Großreiches für tibetische Adelshäuser, Geistliche und Klöster. Teil 1: Diplomata Mongolica. Mittelmongolische Urkunden in ʼPhags-pa-Schrift. Eidtion, Übersetzung, Analyse. Halle: International Institute for Tibetan and Buddhist Studies, 2006. ISBN 978-3-88280-074-6. 
  • Poppe, Nicholas. The Mongolian Monuments in hP´ags-pa Script. 2a edició. Wiesbaden: Harrassowitz, 1957. 
  • Schuh, Dieter. Grundlagen tibetischer Siegelkunde. Eine Untersuchung über tibetische Siegelaufschriften in ʼPhags-pa-Schrift. Sankt Augustin: VGH Wissenschaftsverlag, 1981. ISBN 978-3-88280-011-1. 
  • Sampson, Geoffrey. Writing Systems: A Linguistic Introduction. Great Britain: Anchor Brenton Ltd, 1985. ISBN 978-0-09-156980-8. 

Enllaços externs

[modifica]